Pimenergia
Tarifes

Factorenergía: el 'cost de finançament' del 0,9% i el marge que s'infla amb els desviaments

Analitzem l'annex de preu variable d'un contracte indexat de Factorenergía. Dos conceptes criden l'atenció: un 'cost de finançament' del 0,9% de la factura total sense suport regulat, i un marge de comercialització que barreja la seva remuneració amb el cost dels desviaments del sistema.

Pimenergia8 min lectura

Ja vam veure amb Candela Energía que repartir el marge d'una tarifa indexada en diversos conceptes amb nom tècnic és una manera de dificultar la comparació amb la resta del mercat. L'annex de preu variable d'un contracte indexat de Factorenergía (tarifa professional, dades anonimitzades) té un problema semblant, però amb dos matisos propis: un concepte que no hauria d'existir en absolut, i un marge que es presenta com a "regulat" quan en realitat és variable.

Ens centrem en aquests dos, que són els que de veritat s'allunyen del guió habitual d'una fórmula indexada.

La fórmula completa, per situar-nos

Així apareix literalment a l'annex:

PHE [€/kWh] = (Preu Pool + Pagaments Capacitat + Serveis Ajust + Costos Operador) × (1 + Pèrd.)
              + Peatge d'Accés + Càrrecs del Sistema + Cost Fons
              + Marge de comercialització + Imp. Municipal + Cost finançament

Dels nou conceptes, sis són raonablement regulats i rastrejables: Preu Pool (OMIE), Serveis Ajust (SSAA, Red Eléctrica), Pagaments Capacitat (PC, BOE), Costos Operador (honoraris OMIE/REE), Pèrdues i Peatge d'Accés (peatges regulats), Càrrecs del Sistema i Cost Fons (aportació a IDAE, equivalent al FNEE que vam veure a la nostra guia de la fórmula indexada).

Els altres dos —Marge de comercialització i Cost de finançament— són els que s'allunyen d'aquest esquema. Anem-hi.

1. El "cost de finançament": un concepte sense equivalent regulat

La definició literal de l'annex:

"Cost de finançament: equivalent al 0,9% de l'import total de la factura amb impostos inclosos. Aquest cost fa referència al cost de finançament implícit en el pagament del venciment del Client a l'Operador de Mercat i part de FACTOR ENERGIA a la facturació del Client."

Traduït: Factorenergía repercuteix al client el cost de finançar el desfasament entre quan la comercialitzadora ha de pagar a OMIE i quan el client paga la seva factura. És una idea de negoci real —hi ha un cost financer a avançar aquest pagament—, però la manera de cobrar-lo té dos problemes.

Problema 1: no encaixa en cap concepte regulat

Repassa la llista de conceptes legítims que pot tenir una fórmula indexada, la mateixa que fem servir per analitzar la fórmula de Candela: OMIE, SSAA, PC, OM, OS, FNEE (aquí "Cost Fons"), pèrdues i peatges. Cap d'ells cobreix "finançar el desfasament de cobrament de la mateixa empresa". Un cost de tresoreria intern de la comercialitzadora no és un cost del sistema elèctric — és un cost de fer negoci, i traslladar-lo a part, amb un nom que sona a concepte tècnic, és la mateixa jugada que vam veure amb el "Coste Financiero" (CF) de Candela: un segon marge sense llei ni BOE al darrere.

Problema 2: es calcula sobre el total de la factura, no sobre l'energia

Aquí hi ha la diferència real amb qualsevol altre concepte de la fórmula: tots els altres s'expressen en €/kWh o €/MWh — una quantitat fixa per cada unitat d'energia consumida. El cost de finançament, en canvi, és un percentatge de l'import total amb impostos inclosos.

Això té una conseqüència que passa fàcilment desapercebuda: com més cara la factura, més cobra aquest concepte — i no només per més energia consumida, sinó per qualsevol altre concepte que pugi (peatges, impostos, el mateix marge). És un efecte multiplicador que cap cost regulat del sistema elèctric té.

Quant suposa a la pràctica

Factura domèstica ~90 €/mes:
  90 € × 0,9% = 0,81 €/mes  ≈  9,70 €/any

Factura 3.0TD/6.1TD ~900 €/mes (pime o petita indústria):
  900 € × 0,9% = 8,10 €/mes  ≈  97,20 €/any

En consum domèstic l'import és modest. En 3.0TD i 6.1TD —on les factures es compten en centenars o milers d'euros— deixa de ser-ho, i res d'això apareix reflectit en el €/kWh que s'anuncia en signar.

2. El marge de comercialització: etiquetat com a "regulat" i amb una part variable

La segona definició qüestionable:

"Marge de comercialització: cost regulat aplicat al consum en barres de central, s'hi inclou la remuneració FACTOR ENERGIA, i el cost dels desviaments. En el cas que el sobrecost dels desviaments a pujar o dels desviaments a baixar publicats per REE per aquell mes superi el seu valor de referència, establert en 22,60 €/MWh (13,47 €/MWh), el cost de Comercialització s'incrementarà [...]: Cost de comercialització (€/MWh) = 0,005 × Màxim(Increment a pujar, Increment a baixar)."

Dos problemes, un de fons i un altre de forma.

El de forma: anomenar "cost regulat" al marge és una contradicció

El marge de comercialització és, per definició, l'únic que la comercialitzadora fixa lliurement — és el contrari d'un cost regulat. Etiquetar-lo com a "cost regulat" en el mateix glossari on sí apareixen conceptes genuïnament regulats (Pool, SSAA, peatges) fa que, a simple vista, un client que compara conceptes pel seu nom el llegeixi com si estigués fixat per normativa igual que la resta de la fórmula. No ho està: la mateixa definició diu que "s'hi inclou la remuneració FACTOR ENERGIA" — és el seu benefici.

El de fons: el marge no és fix, i se solapa amb el que ja pagues en SSAA

L'annex no dona el valor fix del marge (el número base que correspondria al "FEE" de qualsevol altra indexada) — només la fórmula que l'incrementa quan els desviaments de REE superen un valor de referència. Això genera dos problemes pràctics:

  1. Sense el valor base, no es pot comparar l'oferta amb la resta del mercat. El rang habitual en indexades 6.1TD que veiem al nostre catàleg és de 0,005 a 0,010 €/kWh — però això és el marge fix. Si Factorenergía no el declara a part del component variable, el client no té manera de verificar si està dins o fora d'aquest rang.

  2. El cost dels desviaments ja es paga, a part, en el concepte SSAA. Els Serveis d'Ajust del Sistema són precisament el mecanisme regulat que cobreix bona part del cost de mantenir la xarxa equilibrada davant desviaments entre previsió i consum real (ho expliquem en detall a la nostra guia dels SSAA). Que el marge de comercialització també incorpori "el cost dels desviaments" — sense aclarir en què es diferencia dels SSAA que ja es facturen a part — és, si més no, una zona grisa. En el pitjor dels casos, és pagar dues vegades pel mateix concepte sota dues etiquetes diferents.

Això és exactament el que demanem que es corregeixi: el cost real de gestionar els desviaments hauria de facturar-se com un concepte a part, rastrejable i explícit — igual que els SSAA— i no barrejat dins la definició del marge de comercialització. Mentre estiguin junts, és impossible saber quant és "el preu que cobra Factorenergía pel seu servei" i quant és "el que costa el sistema aquell mes".

El que demanaríem per escrit abans de signar (o si ja ets client)

  1. El valor fix del marge de comercialització, sense el component variable de desviaments — el número que cal comparar amb la resta d'ofertes indexades del mercat.
  2. Si existeix un topall màxim a l'increment variable del marge, i en quines unitats està expressat l'"Increment a pujar/baixar" de la fórmula (el document no ho aclareix).
  3. Que el cost dels desviaments se separi del marge de comercialització en un concepte propi i rastrejable, igual que els SSAA — no barrejat amb la remuneració de l'empresa.
  4. La justificació normativa (llei, ordre o operador regulat) del cost de finançament del 0,9% — o la seva eliminació si no n'existeix cap.

En resum

  • El cost de finançament (0,9% de la factura total amb impostos) no correspon a cap concepte regulat del sistema elèctric, i en calcular-se com a percentatge del total —no en €/kWh— creix amb tota la resta: en 3.0TD/6.1TD pot suposar de l'ordre de 90-100 €/any només per aquest concepte.
  • El marge de comercialització s'etiqueta com a "cost regulat" tot i incloure la remuneració pròpia de l'empresa — una contradicció de base.
  • Aquest mateix marge té un component variable lligat als desviaments de REE, sense valor base declarat ni topall visible, i se solapa conceptualment amb els SSAA, que ja es facturen a part.
  • El raonable —i el que demanaríem que Factorenergía corregís— és que el cost dels desviaments es factuti com a concepte separat i rastrejable, i que el marge de comercialització es mostri com el que és: un número fix, comparable amb la resta del mercat, sense l'etiqueta de "regulat".

Si tens un contracte indexat amb Factorenergía (o amb qualsevol altra comercialitzadora) i vols que t'ajudem a separar el que és cost real del sistema del que és marge —variable o no—, puja'ns el teu contracte o la teva última factura. Te'l desglossem en 24 hores.

Puja la teva factura o contracte aquí o contacta'ns directament.

Relacionat